A la Xarxa de Solidaritat estem molt satisfets per diversos motius:
El primer és que cada vegada un nombre més gran de persones ens coneix, coneix les nostres activitats i ens ofereix aquells productes que ja no necessiten i que pensen que poden ajudar altres persones.
El segon és que el magatzem que ens ha cedit l’Ajuntament, cada cop està més assortit de material i disposem de força productes per atendre les sol·licituds que ens fan des dels Serveis Socials.
El tercer i principal és que dia a dia comprovem que una gran part de les nostres veïnes i veïns són solidàries amb aquelles persones que ho necessiten.
Avui la Xarxa ha realitzat diverses recollides de material a Mollet del Vallès i Rubí i ha realitzat el lliurament a una familia de l’Ametlla d´una taula de menjador, cadires i un sofà.
Continuem realitzant serveis per a la ciutadania de l’Ametlla.
Informe de les activitats realitzades per la Xarxa de Solidaritat el 2021
Durant l’any 2021 la Xarxa de Solidaritat ha realitzat un total de 23 serveis consistents en:
Realitzar compres per a persones que no podien realitzar-ho
Recollida de material donat a la Xarxa: mobles, electrodomèstics…
Lliurament a les persones indicades per Serveis Socials
S’han realitzat fins a la data d’elaboració de la memòria un total de 311,7 Km. en la recollida i lliurament del material.
En total, s’han subministrat estris, mobles i electrodomèstics a 8 famílies.
En el que fa referència al Banc del Temps, s’han realitzat intercanvis dels següents temes, alguns d’ells On Line per la situació de pandèmia:
Massatge
Introducció a Zoom
Converses en anglès
Meditació
Costura
Ioga
Coreà
Introducció a les vies ferrades
Rebosteria bàsica
Assessorament informàtic
D’altra banda, s’han efectuat repartiment de tríptics de la Xarxa de Solidaritat i del Banc del Temps a les botigues del poble i cartells informatius a les botigues i en els panells informatius municipals.
S’ha col·laborat en l’organització i desenvolupament juntament amb l’AFiC i Gepa de l’acció solidària de Sant Joan de Déu la Magic Line el mes de juny que es va celebrar en el nostre municipi i en les tasques preparatòries necessàries per a la seva execució. La participació en la Magic Line va ascendir a 122 persones
Així mateix, s’han realitzat permanències i actes informatius de petit format a la Biblioteca per a donar a conèixer les activitats ofertes pel Banc del Temps.
També s’ha col·laborat puntualment amb Càritas en el lliurament d’aliments.
També des d’inicis del mes de novembre i a petició dels serveis Socials s’estan fent tasques d’acompanyament setmanal a dues persones majors de 93 i 69 any.
Durant la Fira de Nadal, la Xarxa va muntar una parada en què es va realitzar una activitat per commemorar el dia mundial de la Solidaritat en què les nenes i nens participants van fer pintures referents al que significava per a ells la Solidaritat.
A totes les persones participants i els seus acompanyants se’ls va obsequiar amb una piruleta i un got de brou calent.
També es va fer difusió de l’existència de la Xarxa i dels projectes que estem desenvolupant en l’actualitat: Banc del Temps, Donem vida als carrers i Radars. Per a això es repartiran tríptics informatius de la Xarxa i del Banc del Temps.
Aquest matí al Parc dels Voluntaris, després de diversos retards per la pluja, hem començat a “Donar vida als carrers”. Un projecte de la Xarxa de Solidaritat consistent a pintar a diversos carrers i espais del nostre poble, colorits dibuixos que convidin a les nenes i nens a jugar amb ells.
Aquesta és una nota personal! De vegades, quan em canso d’escoltar i llegir la història de l’opressió, una frase d’Elif Shafak, la més famosa escriptora turca de la novel·la «La bastarda d’Istanbul» em repeteix al cap que «A l’opressor no li serveix de res el passat, però l’oprimit és l’únic que té“. Per això crec que cal més tolerància i comprensió que l’opressió, això s’ha de repetir a cada carreró i plaça perquè no s’amagui de ningú.
L’any 1999 jo tenia cinc anys i era el primer mandat del govern talibà. La meva mare solia tallar-me els cabells de manera diferent cada dia i em deia: «Que bonica ets». Un dia, mentre sortia de casa, un grup de talibans va cridar darrere meu. Vaig mirar i vaig tenir por. Es van reunir al meu voltant amb roba negra, amb cabells i barbes molt llargs. Un dels talibans em va estirar els cabells amb força amb les dues mans i em va donar un cop de puny dient: «Després d’això, no surtis de casa sense mocador i hijab». Vaig córrer cap a casa cridant i plorant. Aquell cop em va causar inflamació a l’orella, i vaig tenir dolor durant setmanes. No hi havia metges a la nostra ciutat. La meva família va intentar curar-me i va tractar les meves esperances. Poc a poc, la meva oïda va millorar, però el dolor, la ràbia, la por, la veu horrible dels talibans segueixen amb mi. Ara, després de vint anys d’esforç i esperança, no ens imaginàvem que els talibans recuperarien el poder.
Recordo que a la meva època d’universitat, els estudiants eren dels racons més allunyats del país, viatjant milers de quilòmetres fins a Herat i altres importants ciutats universitàries. Els seus pares eren analfabets, però en aquells anys, pels mitjans de comunicació i Internet, valoraven l’educació i animaven els seus fills a ampliar els seus coneixements i a conèixer un futur millor. Un dia vaig parlar amb una d’aquestes noies que estava en una situació econòmica molt dolenta. Vaig preguntar què t’enforteix? «Els ulls esperançadors de centenars de persones del meu poble estan esperant que em graduï a la universitat i els ensenyi a llegir i escriure», va dir, «perquè sóc la primera noia del poble que s’alfabetitza».
A poc mesos de graduar-se, a l’autopista Kabul-Herat, 15 estudiants de la nostra universitat que estaven de vacances, van ser decapitat pels talibans. No podem acceptar el nou sistema perquè durant vint anys, la societat afganesa ha viscut la consciència del coneixement i de l’escola i ara, és inacceptable que no sigui així I que les dones no puguin anar a escola o a la universitat i participar en activitats socials. Als joves d’avui no els agrada tenir barbes llargues o vestir com els talibans. Els pares no volen enviar els seus fills a les escoles perquè hauran d’aprendre extremisme religiós en comptes de les lliçons de societat humana. Signes de foscor i símptomes d’asfíxia.
Quan ens vam adonar que aquesta foscor s’estava estenent, vam haver d’emigrar perquè no hi podríem viure. Jo era una d’aquelles persones que van haver d’emigrar i realment crec que la immigració és molt difícil. Marxar de casa, del teu poble, deixar els éssers estimats, abraçades familiars i tot el que hem construït al llarg dels anys i dolços records. Però vam haver de posar la vida, l’amor i els somnis a una motxilla i marxar.
No hi ha una única paraula que pugui descriure la situació dels emigrants. Seria un terme feble. Crec que és correcte dir «la migració és dolorosa». És dolorós obrir els ulls al matí i veure que et trobes entre desconeguts. Amb diferents cultures i diferents idiomes.
Però vaig emigrar i em vaig despertar a Espanya, amb una llengua diferent i cares diferents, però la bondat del poble espanyol m’era familiar, la seva empatia i simpatia. No coneixíem la llengua dels altres, però els nostres ulls si la entenien. Les teves mans càlides eren familiars.
Enforteix el meu llenguatge corporal, em sento menys alienada i cada dia faig un pas mes per millorar. Ara, després de sis mesos d’emigrar, visc amb una família amable a l’Ametlla del Vallès. Aquí no hi ha cap trobada amb desconeguts, tothom és molt proper i amable. Aquesta bona actitud em fa sentir més lligada als meus dies feliços i plens, com la vida i la mort del vaixell que s’estavellava mil vegades i tornava a començar. Espero que el meu futur sigui més tranquil i amb menys reptes.
💯 MOLTES GRÀCIES!! 🙏 Per la bona resposta rebuda a la nostre crida i ajudar-nos a ajudar a cobrir les necessitats mínimes per aquesta vivenda. Ara per ara, la recollida de de “caire urgent” per aquesta situació queda parada. ⚠️Si tens qualsevol dubte o vols més informació sobre nosaltres, envian’s un missatge o mail a xarxadesolidaritat@gmail.com #xarxametlla
Des de la Xarxa de Solidaritat #xarxametlla col.laborem amb el @ajametlladelvalles en la recolecta de mobles, electrodomèstics, paraments de la llar i tot el que ajudi a amoblar un pis (que estigui en bon estat de conservació i ús) per acollir una familia refugiada. Si ens pots ajudar o coneixes algú, envian’s un missatge o mail a xarxadesolidaritat@gmail.com #solidaritat #ucraina #femxarxa
